7.1 Perspectiva de gènere

El gènere té conseqüències en la vida de les persones: en les seves trajectòries vitals, en les seves oportunitats de desenvolupar-se lliurement, en les possibilitats de gaudir dels seus drets de ciutadania, etc.

L’ús del concepte de gènere permet qüestionar la jerarquia entre gèneres i emfatitzar que les diferències entre les característiques considerades «femenines» i «masculines» no venen determinades per la natura sinó que són adquirides mitjançant un complex procés de socialització i, per aquesta raó, són modificables.

Per tal de poder treballar vers l’equitat, primer hem de conèixer les diferències entre alguns conceptes que poden estar malentesos o causar dubtes.

7.1.1 Gènere

Conjunt de característiques socials, culturals, polítiques, psicològiques, jurídiques i econòmiques que cada societat assigna a les persones d’una manera diferenciada en funció del seu sexe; establint la categoria de femení per a les dones i masculí per als homes. Donat que és un terme social, cada persona pot decidir identificar-se amb allò que prefereixi.

–Cisgènere: Persona que s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques.
–Transgènere: Persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

7.1.1.1 Equitat i igualtat de gènere

L’equitat de gènere és un concepte que implica reconèixer les desiguals condicions de partida entre homes i dones, per tal de corregir-les, alhora tenint present les diferències entre els uns i les altres. Per aconseguir la igualtat cal garantir l’equitat, ja que resulta injust tractar de la mateixa manera a dues persones que es troben en un mateix lloc però en condicions diferents.

7.1.1.2 Estereotips i representació

Des del naixement, tots comencem a aprendre i a construir la identitat de gènere, a través d’uns aprenentatges que són pràcticament inconscients. Així, està demostrat que, ja des de nadons, el tracte és diferent: les nenes són tractades amb tendresa i sovint els nens són tractats d’una manera més dinàmica. Després, més endavant, el procés de socialització de gènere continua durant la resta d’etapes de la vida.

A partir dels estereotips es configuren els rols de gènere; és a dir, un seguit de tasques i funcions, així com comportaments propis d’homes o de dones pel simple fet de pertànyer a un sexe o a l’altre.

A més, quan s’explica història es dóna una centralitat preeminent als protagonistes masculins dels governs i les batalles, i gairebé mai no es parla del paper sustentador de la vida de les dones, ni de les que pogueren tenir papers actius en la vida pública.

D’altra banda, en els mitjans de comunicació, les dones apareixen com a víctimes, mares, filles o una altra relació de parentiu (en la majoria dels casos, respecte d’un home); o sota altres estereotips. Així, mentre que elles són presentades amb el nom de pila i s’acostuma a posar un èmfasi especial a la seva vida personal i aspecte físic; a ells se’ls cita amb noms i cognoms, s’especifiquen els seus càrrecs i es ressalten les seves trajectòries professionals.

7.1.2 Orientació sexual

Per qui sento atracció sexual o romàntica? Cada persona decideix si vol explicar o no la seva orientació, és important que ningú altre prengui aquesta decisió per ella, així com no assumir l’orientació sexual de cap persona. Les persones que no s’identifiquen amb l’heterosexualitat formen part del col·lectiu LGTBIQ+.

–Homosexual: persona que se sent atreta per persones del seu mateix gènere.

–Heterosexual: persona que se sent atreta per persones del gènere contrari.

–Bisexual/Pansexual: persona que se sent atreta per persones del seu i altres gèneres.

-Asexual: persona que no sent atracció sexual, aquestes persones poden o no sentir atracció romàntica.

7.1.3 Sexe

Fa referència al conjunt de trets biològics (anatòmics i fisiològics) a partir dels quals es divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles (òrgans sexuals, funció reproductora, hormones, entre altres). Els trets biològics de cada persona no determinen els seus gustos, comportaments o aspecte físic, així que és important no generalitzar.

Cal destacar que hi ha persones que neixen amb característiques biològiques tant femenines com masculines, es tracta de les persones ‘intersexuals’.

7.2 Discriminacions per raó de gènere

Tota distinció, exclusió o restricció basada en el gènere que tingui per objecte o per resultat menysvalorar o anul·lar el reconeixement,
gaudi o exercici per les dones en qualsevol esfera. Tot i que existeixen moltes discriminacions, analitzarem aquelles que es duen a terme a:

-L’àmbit personal
-En el llenguatge
-En les persones amb discapacitat.

7.2.1 Àmbit personal

Violències masclistes i micromasclisme

Cada cinc dies mor una dona a l’Estat espanyol assassinada per la seva parella o ex parella. Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles . No només hi ha maltractaments dins l’àmbit domèstic, sinó també al treball i a la societat.

Hi ha violències masclistes evidents i visibles, algunes marcadament explícites (assassinats, agressions físiques, violacions sexuals, etc) i altres tipus de violències considerades invisibles, aquestes s’acostumen a anomenar micromasclismes. És el masclisme normalitzat socialment. Així, és consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana.

7.2.2 En el llenguatge

Es diu que el llenguatge configura la nostra realitat, per això és important que fem ús del lenguatge inclusiu, D’aquesta manera, el masculí com a genèric és una pràctica que s’ha d’evitar pel fet que invisibilitza les dones i reforça estereotips. Per això, sempre que sigui possible es recomana parlar sempre de ‘persones’ i evitar els marcadors de gènere fent servir termes genèrics que ens puguin incloure a totes les persones.

7.2.3 En les persones amb discapacitat

El moviment feminista treballa des de la ‘interseccionalitat’, és a dir, des del reconeixement de tot allò que imposa opressions i privilegis, ja que el gènere és un factor molt rellevant però no l’únic, també la procedència, la identitat de gènere, el color de la pell, l’orientació sexual, l’edat o la discapacitat són condicions que s’afegeixen al fet de ser dona i que sumen desigualtats en les persones. Aquests factors sumen violències i desigualtats a les persones que els tenen, és a dir, una dona negra amb discapacitat tindrà més opressions i dificultats que una dona blanca sense discapacitat.

Volver a: Mòdul Formatiu Voluntariat > Voluntariat